Search
Now showing items 1-10 of 179
¿Teatro para un mundo donde el propio teatro ha muerto? Crisis del drama e interpretación de la realidad: Attempts of her life, de Martin Crimp
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Open Access
«La sonata dels espectres»: el verí i la visió
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>L’obra d’August Strindberg dinamita el drama per representar el procés de destrucció de sentit i el seu contingut residual. Si en el drama tradicional el sentit transcendent era una part essencial de l’obra, en Strindberg, aquest sentit —un aspecte que garanteix la unitat i la coherència— queda en suspens. Així, les seves obres de cambra s’aniran desposseint gradualment del seu instrumental i de les seves convencions dramàtiques: pràcticament no hi ha situació, acció, conflicte, o gruix psicològic dels personatges. Precisament, La sonata dels espectres mostra una clara pèrdua de referencialitat, de l’exterior a l’interior, a mesura que avancem en els seus tres moviments, inaugurant una tendència al subjectivisme. La informació proporcionada resulta esbiaixada i la percepció de la realitat, des d’una altra mirada, provoca una estranyesa de la quotidianitat, així com una suspicàcia sobre la configuració de la identitat moderna. </p>
<p>L’objectiu d’aquest article és, doncs, fer una lectura hermenèutica de La sonata dels espectres per intentar comprendre quins elements produeixen aquest desencaix respecte al drama del seu moment, i com aquests processos segueixen presents en la dramatúrgia d’avui.</p>...
<p>The plays of August Strindberg shook up drama to represent the process of destruction of meaning and its residual content. While in traditional drama transcendent meaning was an essential part of the play, in Strindberg, this meaning — an aspect that guarantees unity and coherence — is suspended. Thus, his chamber plays were gradually be stripped of their instrumental and dramatic conventions: there is virtually no situation, action, conflict or psychological depth to the characters. Specifically, The Ghost Sonata shows a clear loss of referentiality, from outside to inside, as we advance through its three movements, opening a trend towards subjectivism. The information provided is skewed and the perception of reality, from another point of view, causes a strangeness of the everyday, as well as suspicion about the makeup of modern identity. </p> <p>The objective of this article is, therefore, to provide a hermeneutic reading of The Ghost Sonata to endeavour to understand which elements produce this disarticulation with respect to the drama of his time, and how these processes are still present in today’s dramaturgy. </p>...
<p>The plays of August Strindberg shook up drama to represent the process of destruction of meaning and its residual content. While in traditional drama transcendent meaning was an essential part of the play, in Strindberg, this meaning — an aspect that guarantees unity and coherence — is suspended. Thus, his chamber plays were gradually be stripped of their instrumental and dramatic conventions: there is virtually no situation, action, conflict or psychological depth to the characters. Specifically, The Ghost Sonata shows a clear loss of referentiality, from outside to inside, as we advance through its three movements, opening a trend towards subjectivism. The information provided is skewed and the perception of reality, from another point of view, causes a strangeness of the everyday, as well as suspicion about the makeup of modern identity. </p> <p>The objective of this article is, therefore, to provide a hermeneutic reading of The Ghost Sonata to endeavour to understand which elements produce this disarticulation with respect to the drama of his time, and how these processes are still present in today’s dramaturgy. </p>...
Xerrada entre Davide Carnevali i Carles Batlle
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
17 de gener de 2018 al’Auditori de l’Institut del Teatre de Barcelona. Arran de la presentació del llibre de Carnevali, Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo, Institut del Teatre / Paso de Gato, Ciudad de México / Barcelona, 2017....
(17 January 2018 at the Auditorium of the Institut del Teatre in Barcelona. On the occasion of the presentation of Carnevali’s book Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo. Institut del Teatre / Paso de Gato: Mexico City / Barcelona, 2017....
(17 January 2018 at the Auditorium of the Institut del Teatre in Barcelona. On the occasion of the presentation of Carnevali’s book Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo. Institut del Teatre / Paso de Gato: Mexico City / Barcelona, 2017....
Vladimir Tzekov. Laboratory of Stage Action. Dependencies and Independence of Contemporary Theatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>In spring 2008, Santiago del Hoyo and Manuel Bonillo settled in Granada after having worked for three years with the company @lma @lter in Bulgaria. They brought together an unstructured and heterogeneous group of people with different backgrounds, contexts and profiles, and created a theatrical rarity that they introduced at the Universidad de Granada that same year. It was entitled Rapsodia n.º 2: “La vida es sueño” and was born of the intersection of a Brahms rhapsody, a pseudo-random selection of the text of Calderon's play, and an overactive philosophical obsession. The theatrical experiment was a success, and they received a small grant that they fully invested in renting premises of 40 m² in a deprived neighbourhood in Granada. In September 2009 they boldly opened the venue to the public, where they offer comprehensive courses in "stage creation" and free shows three times a week. Since then they have produced more than twenty shows, toured some of the most important international experimental theatre circuits, and continue with their stage rarities, which critics and audiences alike regard as unclassifiable. Coinciding with the beginning of spring 2019, the 2nd Research Conference on Independent Theatre was held at the Institut del Teatre. The specification ("independent") of the call first caused bewilderment, and then controversy. The Vladimir Tzekov case, which feels challenged by both, is presented here as a bid to discover, denounce, contradict and subvert its own conditions of possibility, which are the conditions of possibility of its (in)dependencies.</p>...
<p>La primavera de 2008, Santiago del Hoyo i Manuel Bonillo s’instal·len a Granada després de treballar durant tres anys amb la companyia @lma @lter a Bulgària. Arrepleguen un grup informe i heterogeni de gent procedent de diversos espais, contextos i perfils, i creen una raresa teatral que presentaran aquell mateix any a la Universitat de Granada. Es titula Rapsodia n.º 2: «La vida es sueño» i neix de la intersecció d’una rapsòdia de Brahms, una selecció pseudoatzarosa del text de l’obra de Calderón i una neura filosòfica hiperactiva. L’experiment teatral resulta ser un èxit i reben una petita subvenció que invertiran, íntegra, en el lloguer d’un local de 40 m² en un barri quinqui de Granada. S’ho juguen tot al tot o res i el setembre de 2009 obren l’espai al públic, on ofereixen cursos integrals en «creació escènica» i espectacles gratuïts tres cops per setmana. Des d’aleshores han produït més de vint espectacles, han girat per alguns dels circuits més rellevants del teatre experimental internacional i persisteixen en les seves rareses escèniques, que públic i crítica coincideixen a qualificar d’incategoritzables. Coincidint amb l’inici de la primavera de 2019, se celebren a l’Institut del Teatre les II Jornades d’Investigació en Teatre Independent. L’especificatiu («independent») de la convocatòria genera primer desconcert, i després polèmica. El cas Vladimir Tzekov, que se sent interpel·lat per l’un i per l’altra, es presenta aquí com una aposta per descobrir, denunciar, contradir i subvertir les seves pròpies condicions de possibilitat, que són les condicions de possibilitat de les seves (in)dependències.</p>...
<p>La primavera de 2008, Santiago del Hoyo i Manuel Bonillo s’instal·len a Granada després de treballar durant tres anys amb la companyia @lma @lter a Bulgària. Arrepleguen un grup informe i heterogeni de gent procedent de diversos espais, contextos i perfils, i creen una raresa teatral que presentaran aquell mateix any a la Universitat de Granada. Es titula Rapsodia n.º 2: «La vida es sueño» i neix de la intersecció d’una rapsòdia de Brahms, una selecció pseudoatzarosa del text de l’obra de Calderón i una neura filosòfica hiperactiva. L’experiment teatral resulta ser un èxit i reben una petita subvenció que invertiran, íntegra, en el lloguer d’un local de 40 m² en un barri quinqui de Granada. S’ho juguen tot al tot o res i el setembre de 2009 obren l’espai al públic, on ofereixen cursos integrals en «creació escènica» i espectacles gratuïts tres cops per setmana. Des d’aleshores han produït més de vint espectacles, han girat per alguns dels circuits més rellevants del teatre experimental internacional i persisteixen en les seves rareses escèniques, que públic i crítica coincideixen a qualificar d’incategoritzables. Coincidint amb l’inici de la primavera de 2019, se celebren a l’Institut del Teatre les II Jornades d’Investigació en Teatre Independent. L’especificatiu («independent») de la convocatòria genera primer desconcert, i després polèmica. El cas Vladimir Tzekov, que se sent interpel·lat per l’un i per l’altra, es presenta aquí com una aposta per descobrir, denunciar, contradir i subvertir les seves pròpies condicions de possibilitat, que són les condicions de possibilitat de les seves (in)dependències.</p>...
Visual and Sound Analysis of Onírica Mecánica’s ‘Alicia y las ciudades invisibles’. Independent Theatre in Commercial Networks
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>Este trabajo reflexiona sobre la posibilidad de que el teatro independiente encuentre espacio en salas o teatros habitualmente considerados como comerciales, a partir del análisis del espectáculo Alicia y las ciudades invisibles de la compañía de la Región de Murcia Onírica Mecánica. Para ello, es necesario partir de una definición de teatro independiente en un sentido amplio y contemporáneo, en base a la cual se enmarcaron las II Jornadas de Teatro Independiente en el Institut del Teatre. Así, se argumenta el interés de investigar el trabajo de la compañía dentro de su línea de teatro de objetos y se estudia mediante el espectáculo analizado si las características de independencia se encuentran en la poética de Onírica Mecánica. Finalmente, se da respuesta a la pregunta de partida conforme a todas las consideraciones anteriores. La metodología llevada a cabo se encuadra dentro del análisis de los espectáculos, centrado en la plástica escénica (escenografía, iluminación, caracterización, vestuario, diseño gráfico y videoescena) y en el diseño de sonido, describiendo cada elemento formalmente y luego encontrando su sentido dramatúrgico. Se buscará dar con la estrategia estético-estilística del espectáculo, su objetivo de escenificación y núcleo de convicción dramática.</p>...
Ventall Melendres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
Urban Ruptures as Pre-Existing Potentials of Theatre: The Arnau Project
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>In this article, we will start from the axiom that, as a place of confluence of opposing forces, the city provides the conditions for various ruptures to manifest as urban circumstances and as structuring and destructuring ...
Una mirada al profundo viaje de Jaume Melendres hacia, tras, ante, en, entre, por, desde, sobre, contra y con el pensamiento teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
Una mirada al profund viatge de Jaume Melendres cap a, després de, davant de, en, entre, per, des de, sobre, contra i amb el pensament teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Open Access
Un projecte de tesi: ètica, poètica i subjectivitat en l’obra de Sarah Kane
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Open Access
L’article explica els objectius de recerca, el marc teòric i les hipòtesis extretes en l’elaboració del projecte de tesi de l’autora durant el primer curs de doctorat. L’objectiu principal de la tesi és desxifrar i analitzar ...